La Música en el Diario de Barcelona, 1792-1850 : prensa, sociedad y cultura cotidiana a principios de la edad contemporánea / Oriol Brugarolas Bonet (ed.)



Valencia : Calambur, [2019]
695 p. : il. ; 23 cm (Biblioteca litterae, 36) 
Bibliografia.
ISBN 9788483594667

El "Diario de Barcelona", que inició su andadura en 1792 y se estuvo imprimiendo sin apenas interrupciones hasta el año 2009, es un fiel testimonio de lo que fue la vida social y cultural barcelonesa, así como del resto de España y los territorios de ultramar, en esas fechas. Las noticias recogidas en él componen la materia prima de este volumen, para el que se han seleccionado, entre más de 20.000 ejemplares, aquellos artículos referidos al ámbito musical y el mundo del libro entre los siglos XVIII y XIX. Las distintas noticias han sido ordenadas, numeradas y revisadas para ofrecer una herramienta útil y manejable al investigador, que hallará en sus páginas más de 4.000 artículos. Este material primario se ve enriquecido por tres textos ensayísticos que preparan la lectura del vaciado y glosan las noticias del Diario en torno a tres ejes temáticos de gran interés: la contribución del DdB a la investigación musicológica, el papel del ocio en la vida de la ciudad y su lugar en el propio periódico y, por último, el seguimiento en el Diario de la fabricación y la venta de instrumentos musicales. (Editorial).

The Culture of the piano in Catalonia (1788 -1901) : on the emergence of pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 51-67
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

By the last quarter of the 19th century, the piano had become a prime cultural, social and commercial phenomenon and was deeply rooted in Catalan society. Proof of this is the increase in piano manufacturing and the consumption of piano music, the Catalan public's ready access to the repertoire, the consolidation of piano instruction and the massive presence of this instrument in concert halls, universal expositions, cafés, athenaeums, casinos, theatres and private salons. This article provides new information outlining the process by which the piano took root and spread from its arrival in Catalonia in the last quarter of the 18th century until the late 19th century, when it had become the most popular, iconic instrument, as evidenced by the emergence of internationally renowned pianists like Tintorer, Granados and Albéniz. This study encompasses references to piano builders and vendors such as F. Bernareggi and M. Guarro, shops that sold scores like F. España, performers and instructors like J. B. Pujol, instructional materials and centres that taught music, as well as the public and private spaces committed to welcoming the instrument's sound. This information confirms and reveals the profound development of piano activity and culture in 19th-century Catalonia.

La Cultura del piano a Catalunya (1788 - 1901) : dels inicis a la pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 163-177
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

En l'últim quart del segle xix, el piano s'havia convertit en un fenomen cultural, social i comercial de primer ordre i es trobava profundament arrelat en la societat catalana. N'és una prova la intensificació de la producció de pianos i del consum de música per a aquest instrument, la facilitat d'accés al repertori per part del públic català, la consolidació de l'ensenyament pianístic i, finalment, la presència massiva d'aquest instrument en sales de concert, exposicions universals, cafès, ateneus, casinos, teatres i salons privats. El present article aporta noves dades que expliquen el procés d'implantació i de difusió del piano des de la seva arribada a Catalunya l'últim quart del segle xviii fins a final del segle xix, quan es converteix en l'instrument més popular i en la icona cultural de referència, tal com ho evidencia el sorgiment de pianistes de relleu internacional com ara Tintorer, Granados o Albéniz. L'estudi comprèn referències a constructors i venedors de pianos com ara F. Bernareggi i M. Guarro, a comerços de venda de partitures com el de F. España, a intèrprets i professors com J. B. Pujol, a material pedagògic i centres docents de música implicats, així com als espais públics i privats compromesos en la recepció sonora de l'instrument. Aquestes dades confirmen i evidencien l'alt desenvolupament de l'activitat i de la cultura del piano a la Catalunya vuitcentista.

Guillem Brugarolas Canals, un músic desconegut / Ignasi Brugarolas i Masllorens, Oriol Brugarolas i Bonet
Brugarolas i Masllorens, Ignasi


En: Sesmond : Butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Lloret de Mar, núm. 18 (juny 2019), p. 31-33 : il. (Els articles) 

El Piano en Barcelona (1790-1849) : construcción, difusión y comercio [Fitxer informàtic] / Oriol Brugarolas Bonet ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Brugarolas Bonet, Oriol


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Aviñoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic

Entre 1790 i 1849 es va generalitzar l'ús del piano a Barcelona. Proves d'això són el desenvolupament de l'activitat constructiva de pianos, l'augment de l'edició i la venda de partitures i la publicació de mètodes pedagògics per a aquest instrument, l'increment de la demanda de l'ensenyament musical privat, així com l'augment de la compravenda de pianos i fins i tot de la introducció de novetats industrials en la fabricació de plànols. El piano en tant objecte musical sintetitza tots els canvis de la societat moderna: va participar en els processos industrials més actius i alhora es va imposar musicalment amb un immens poder social; per aquest motiu, per comprendre en el seu conjunt l'evolució del piano no solament és necessari endinsar-se en aspectes culturals o estrictament musicals, sinó també tenir en compte factors econòmics, socials i fenòmens globals, com l'avanç de la ciència i la tecnologia. Així doncs, la present tesi doctoral té dos propòsits bàsics: d'una banda, indicar els fets musicals, culturals i socials que van justificar la difusió del piano i la normalització de la seva utilització en la Barcelona de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX; per un altre, determinar la penetració social del piano en la societat barcelonina de 1790 a 1842, és a dir, dilucidar els tipus de pianos que es construïen i es venien, quins preus es pagaven per ells i qui els adquiria i per què. Aquest procés d'implantació i difusió del piano a Barcelona s'emmarca en un context més ampli, ja que va anar un fenomen de gran impuls europeu i nord-americà i va definir les característiques del piano romàntic, convertint a aquest instrument en el més representatiu d'aquest moviment.